El món ha experimentat en les darreres dècades grans transformacions que han repercutit en diferents aspectes de la nostra vida. La manera de comunicar-nos amb la incorporació de noves tecnologies, accedir al nostre coneixement i redefinir conceptes com el de criança. Ara la criança implica vetllar pels infants tant pel seu aprenentatge com pel seu benestar, i es té en compte des de les famílies com a les polítiques de governs i ajuntaments.
Totes les famílies en algun moment de les seves vides poden experimentar situacions estressants i tenir poc suport per fer front als reptes de transicions i crisis vitals. Poden patir pressions al dia a dia, passar per problemes econòmics o tenir dificultats per afrontar el rol parental en solitari entre d’altres. Situacions amb molt de dolor, desconeixement, repetició de patrons i carència afectiva. Per això cal identificar les necessitats per poder exercir la criança positiva i treballar conjuntament amb els fills per poder reforçar totes les capacitats.
L’exercici de ser pares i mares dins d’una parentalitat positiva fa referència a “comportaments dels pares fonamentats en l’interès superior del menor, que tenen cura, desenvolupen capacitats, no són violents i ofereixen reconeixement i orientació, que inclou establiment de “límits” que permetin el ple desenvolupament del nen”. (Recomanació 19 del Comité de Ministres del Consell d’Europa, 2006).
Així, la criança positiva és un tipus d’educació dels nens en el context familiar que es basa en el respecte i el reconeixement de la individualitat, i en un tracte afectiu i no violent dins d’un marc de normes i valors en l’exercici de la responsabilitat de ser pares. El seu objectiu és potenciar la seguretat i progressiva autonomia del nen i contribuir al desenvolupament de manera integral promovent el seu benestar personal i social.
La criança positiva es basa principalment en apostar per crear vincle amb el nen en lloc de castigar, deixant enrera l’antiga manera d’educar a partir de càstigs i cops. L’objectiu principal és acompanyar, educar amb respecte, amb autoritat i confiança i no amb autoritarisme, i que permeti crear vincles sense por. Es prioritza la importància de la comunicació i estimació tal com són, mostrant interès per les coses que els agraden i els preocupen i també pels seus sentiments.
Educar positivament també implica posar límits, alhora que fomentant que siguin autònoms. L’educació amb el nen ha de ser acord amb els criteris dels pares i mares i no amb els seus capricis. Sempre des de la no-violència. També cal reforçar pautes educatives per a la millora de la convivència familar i evitar crisis.
Important cuidar com organitzar el temps que dediquem als nostres fills i filles a la vida quotidiana, perquè sigui un temps de qualitat, anticipant les reaccions i necessitats del nen per estar un pas endavant. També cal ser conscients del propi estil de criança, les influències passades lligades a la història pròpia de les famílies d’origen tant del pare com de la mare, i de les relacions actuals amb la família extensa i amb la comunitat. Així mateix, identificar els nivells de paciència de les figures adultes poden ajudar a corregir patrons que puguin no ser beneficiosos.
A la meva formació sistèmica i atenció a famílies tinc present que els canvis en un membre del sistema afavoreix el canvi en el conjunt. Si voleu, us puc acompanyar com a mare o pare en aquest viatge d’aprenentatge continu i entesa entre pares i fills, amb l’objectiu d’ augmentar les habilitats parentals i mobilitzar els recursos personals necessaris per poder millorar i satisfer les necessitats familiars dins d’aquest tipus de criança positiva.
Pots consultar-me si vols més informació o participar en el treball individual / grupal
Pàgina web titularitat d'Elvira Puig. Drets resevats. © Copyright 2023 by Pandacoc.
